Tag Archives: política

Pensions públiques…

22 gen.

Tot seguit us adjunto el comunicat fet per Casals de Joves de Catalunya respecte la reforma de les pensions:

En l’actual context de crisi econòmica les polítiques del govern continuen orientades a retallar els drets de les classes treballadores; uns atacs que tornen a sortir al debat públic arran de la reforma del sistema de pensions.
Aquesta reforma es presenta com una
eina indispensable per a la sostenibilitat del sistema de pensions el qual, segons diuen, no pot suportar ni l’increment de població beneficiària ni l’augment dels anys que aquesta cobra del mateix. Tanmateix, són moltes les veus expertes que desqualifiquen aquests arguments, apuntant que es basen en dades parcials o esbiaixades. No és veritat que el suposat dèficit de la seguretat social s’hagi de compensar amb la retallada de pensions. Aquesta és una mesura que respon únicament a la idea fer pagar el dèficit només a un determinat sector de la població, mentre l’altre en surt afavorit. Sí, els grans beneficiaris d’aquesta maniobra neoliberal són els plans privats de pensions, que, gestionant aquesta necessitat bàsica, continuaran enriquint als més poderosos al mateix temps que acceleraran l’afebliment l’estat.

A banda d’aquesta situació de desigualtat en favor de molt pocs, la reforma de les pensions ens situa en un escenari poc esperançador: ataca els drets de la classe treballadora actual, però també dibuixa unes pitjors condicions per a les treballadores i treballadors del futur.

Així doncs, no es tracta únicament de preservar els drets adquirits, sinó de garantir unes condicions de pensió dignes, també pels qui ara som joves.

Aconseguir que l’edat de jubilació es mantingui en els 65 anys no serveix de res si, a canvi, han d’augmentar els anys de cotització.

Tenint en compte que cada vegada més l’entrada al mercat de treball és tardana, inestable i precària, és molt possible que als 65 anys molta població, que avui és jove, no hagi cotitzat suficient.
Estem davant d’un moment determinant a l’hora de definir quin és el model de redistribució i de garantia de drets que volem pel futur. No estem parlant només d’evitar que les persones es jubilin més tard sinó que estem parlant de la possibilitat de vendre als qui ara són més joves a la lògica del mercat.

Davant d’aquesta nova ofensiva neoliberal que pretén despullar l’estat del benestar i engreixar els mercats, és imprescindible una reacció social contundent, tornar als carrers i reprendre les mobilitzacions per defensar els drets socials que tantes batalles han costat per a ser conquerits. És responsabilitat de totes organitzar-se i fer sentir el nostre rebuig a que les classes desafavorides siguin les úniques que paguin els efectes de la crisi que, a més, és fruit de la lògica del sistema capitalista. Cal dissenyar una estratègia de pressió cap als governs per forçar un canvi de rumb en les polítiques públiques, fent que aquestes tinguin com a prioritat els drets de la població i el manteniment d’unes condicions de vida dignes, en comptes de l’afavoriment dels enormes beneficis de les classes més privilegiades.
Creiem que una gran responsabilitat a l’hora d’articular aquesta resposta la tenen les organitzacions sindicals. Per aquest motiu fem una crida a treballar des de la unitat, la coherència i la valentia, per aturar les agressions que pateix contínuament la classe treballadora i avançar cap a una organització social que ens permeti treballar en benefici de la majoria de la població.

En aquest sentit, ens sumem a la campanya per les pensions públiques i a la manifestació convocada el proper dissabte 22 de gener a la ciutat de Barcelona.

 

Avui toca crisi…

10 nov.

Avui m’ha vingut a parar a les mans aquest vídeo : Les solucions a la crisi segons Susan George, una petita entrevista a l’actual presidenta d’ATTAC.

El vídeo és força interessant i intentaré fer quatre pinzellades de les idees que he trobat més descables:

Divideix la crisis en tres aspectes: la financera, la de la desigualtat creixent, i la climàtica; considerant aquesta última com la més greu i més urgent a intervenir, ja que les altres dues estem més a temps de rectificar segons quines estratègies, però en el cas mediambiental si no s’actua ràpidament no es podrà tornar enrere.

Posa en evidència el model predominant neoliberal, el qual ha permès una llibertat total dels mercats que ha estat generadora de la crisi, ja que ningú  ha posat control als mercats i la societat civil ha cregut que aquest model ja li estava bé.

Anant a parar a les solucions, ens parla de socialitzar els bancs i posar-los sota control dels estats. Que el Banc Central Europeu concedeixi préstecs als estats i no a la banca privada (que es beneficia dels interessos concedint aquests crèdits als estats).

Una altra mesura és la Robin Hood Tax (actualització de la taxa Tobin) una taxa per gravar les transaccions bancàries i distribuir aquests diners a les necessitats socials del Nord, al desenvolupament real dels països del Sud i a posar fre al canvi climàtic.

Com a darrer punt a destacar, i un dels més primordials al meu entendre, és que per tal d’aconseguir aquests canvis cal, necessàriament, que hi hagi un canvi de consciència col·lectiva, cal creure en un altre model que a més de controlar als bancs, aposti per una despesa pública i per una economia verda (sense carboni) per començar; i doncs, amb aquest canvi de consciència col·lectiva, cal que sorgeixin aliances solides entre els diferents moviments socials i associacions que lluiten per aquest model, i tenir prou força per obligar als governs a canviar, d’una vegada per totes, l’estratègia que s’està utilitzant avui en dia.

Aquí us deixo el link del vídeo, per si us interessa.