Tag Archives: actualitat

12 moments, 12 imatges

31 des.

El Coll i Horta, el màster amb Berlín, Madrid i UB, concerts, viatges, vagues generals (2 en un any), incansables protestes en defensa dels drets socials, de l’educació i la sanitat, pel dret a un habitatge digne…. set anys, trasllat, biblioteca, tornar a fer exàmens i mil i una coses més….Un resum en 12 imatges i 12 bons moments del 2012.

Bona entrada al 2013!

19 de juliol

19 jul.

Avui tornem a sortir al carrer perquè som molts els que no estem d’acord amb les retallades del govern ni de la Generalitat, hi ha altres opcions, no cal que tot afecti a les polítiques socials…hi ha altres mesures possible i altres canvis o camins que podrien ajudar-nos a millorar la situació en la que vivim. Ara que, em sembla que fins que no sortim del capitalisme..no ho podrem arreglar del tot…

Post de l’assemblea dels Drets Socials de l’Eixample:

19 juliol: Sortim al Carrer! Rescatant els bancs esclavitzen persones, diguem prou!

Avui, 19 de juliol, sortim al carrer per demostrar el nostre malestar i el rebuig total a les mesures adoptades tant pel Govern de la Generalitat com pel Govern de l’Estat espanyol.

Diguem prou als atacs al poble en forma de repressió, pujada d’impostos, retallades de drets, re-pagament sanitari, etc.,  mentre ells rescaten els bancs que han estat els causant d’aquesta crisi.

La Convocatòria queda de la següent manera:

18.30h Concentració amb altres Assemblees de Barris a la Plaça de la Vila de Gràcia (Rius i Taulet). Baixarem en columna fins a Plaça Catalunya.

19h arribarem a Plaça Catalunya i ens concentrarem al costat al monument a Francesc Macià (cantonada Rambles). Hi farem una petita assemblea on decidirem el que farem.

Demostrem-los que no poden fer amb nosaltres el que vulguin! Defensem-nos dels seus constants atacs!

Sortim al carrer! Diguem prou!

Manifest de l’Associació de Professionals de gestió Cultural de Catalunya:

L’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE LA GESTIÓ CULTURAL DE CATALUNYA REBUTJA ROTUNDAMENT LA DECISIÓ DEL GOVERN ESPANYOL D’AUGMENTAR L’IVA EN EL SECTOR CULTURAL. REIVINDICA QUE LA CULTURA ÉS UN DRET I NO UN LUXE i FA UNA CRIDA A TOTS ELS PROFESSIONALS AFECTATS PER LA MESURA i A LA CIUTADANIA PERQUÈ SE SUMIN A LA PROTESTA.

L’IVA I EL DRET UNIVERSAL QUE ÉS LA CULTURA

La setmana passada la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (FEAGC), a proposta de l’APGCC, va enviar un escrit al Ministerio de Cultura, al Ministeri d’Hisenda i als mitjans de comunicació valorant els efectes devastadors que tindria un increment de l’IVA sobre la cultura:

1. Suposaria la reducció de l’oferta i del consum cultural

2. Es limitaria la diversitat cultural

3. Es destruirien llocs de treball de les arts i la cultura

4. S’incrementarien les desigualtats socials

El manifest culminava amb la proposta de l’establiment d’un IVA reduït per la cultura esperant que l’acció dialogant evités que es premés el gallet d’un tret de gràcia que mataria un sector ja en plena agonia.

Ara ja és oficial que, efectivament, anar al  cine, al teatre o als museus o assistir a un concert serà més car a partir de l’1 de setembre per la pujada de l’IVA. L’increment és molt significatiu i contundent:

Entrades a espectacles i cinema: l’Iva del 8 % passa al 21 % Entrades a concerts: l’IVA passa del 8% al 21%. Compra d’obres d’art: del 8 % passa al 21 %. Serveis realitzats pels artistes: del 8 % passa al 21 %.

Ara que el govern ja ha aprovat aquesta mesura nociva sobre el bé comú que és la cultura, tindrem forces per alçar la veu quan veiem que només el sector del llibre s’ha salvat de la crema? Hem d’emprendre mesures o accions que posin en evidència l’error, mostrar clarament que ni nosaltres ni el nostre públic ho podem admetre.

Hem d’iniciar la defensa d’una causa que té molt de justícia social i demostrar que la ciutadania vol tenir accés a la cultura, ja que la cultura és un dret i no un luxe.

Amb aquest comunicat, l’APGCC se suma a les protestes expressades durant aquests darrers dies per diferents associacions i col·lectius del sector de la cultura i fa una crida a tots els professionals afectats per aquesta mesura i a la ciutadania perquè se sumin a les protestes.

Junta Directiva de l’APGCC, 16 de juliol del 2012

Podeu descarregar el comunicat aquí.

Demà Vaga General! 29M!

28 març

Article publicat el 27 març 2012 per Mèdia.cat, Observatori crítc dels mitjans

Què cal saber per anar a la vaga

Quan hi ha un acte públic de transcendència general, és habitual que els mitjans de comunicació publiquin recomanacions pràctiques o guies amb consells per gaudir de l’esdeveniment, evitar molèsties o ajudar a que tot es desenvolupi amb normalitat. És el que es coneix com informació de servei i és un dels objectius fonamentals de la premsa.

Aquest tipus d’informacions són més habituals en grans esdeveniments culturals, festius o esportius, com festes majors, festivals, competicions, etc. però també es donen en actes amb més connotacions polítiques o ideològiques. Es van fer famosos pel seu detallisme els consells que donava l’ABC per als assistents a les grans manifestacions contra l’avortament o el matrimoni homosexual que el PP i l’Esglèsia Catòlica van organitzar durant la primera legislatura socialista, en què fins i tot recomanaven dur “molta aigua i crema solar”. Però també a casa nostra, El Periódico explicava les vies més fàcils per evitar el col·lapse i poder sumar-se a les manifestacions contra la guerra i l’Avui va fer el mateix amb la marxa contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut. I TV3 ho ha fet sovint, en cas de grans protestes, com les anomenades més amunt o les que es convocaven en motiu dels atemptats d’ETA. En el cas concret de la vaga general són diferents els mitjans que han publicat informacions pràctiques sobre els serveis mínims que han d’ajudar a la gent a desplaçar-se durant l’aturada.

En canvi cap mitjà ha proporcionat cap tipus d’informació pràctica per a tots aquells treballadors que vulguin sumar-se a la vaga i que tinguin dubtes sobre aspectes legals o pràctics de la mateixa. Una informació de servei força necessària veient les diferents llistes que els sindicats i altres entitats estan confeccionant amb denúncies d’empreses on s’estan produint pressions o coaccions als seus empleats per tal d’evitar que secundin la protesta.

Per ajudar a omplir una mica aquest buit, Mèdia.cat ofereix als seus lectors una petita guia pràctica per aquells treballadors que dijous vulguin sumar-se a la convocatòria de vaga general:

1.Pot fer vaga qualsevol persona assalariada excepte les que estan preses, policies i jutges.

2.Qualsevol coacció o intent de coartar el dret a la vaga és il·legal i està castigat tant per la legislació laboral (art.8.10) com el Codi Penal (art.315), que fins i tot preveu penes de presó.

3.Qualsevol vaga s’ha d’avisar amb uns dies d’antelació (cinc o deu segons els casos). Com que aquesta és una vaga general que afecta tota l’activitat productiva aquest preavís ja està fet de forma general, tan a nivell estatal com autonòmic, així que no és necessari fer-lo a nivell d’empresa. Tot i així els sindicats recomanen fer-lo allí on sigui possible.

4. No existeix obligació legal de pronunciar-se prèviament si es secundarà la vaga o no i menys per escrit. Qualsevol petició en aquest sentit per part de l’empresa és il·legal i denunciable.

5.El dret a la vaga està protegit constitucionalment, així que qualsevol sanció relacionada amb el seu seguiment és totalment il·legal.

6.El treballador pot afegir-se o deixar la vaga en qualsevol moment de la mateixa.

7.La substitució de vaguistes per altres treballadors de l’empresa de diferent categoria no és legal excepte casos justificats “per necessitats peremptòries i imprevisibles de l’activitat productiva” i està totalment prohibida si són d’un altre centre.

8.La contractació de personal extern per cobrir les baixes dels vaguistes és totalment il·legal.

9.Els serveis mínims només poden ser en serveis essencials, han d’estar motivats i no poden servir per vulnerar el dret a la vaga. En cas de ser cridat per complir un servei mínim, els sindicats recomanen avisar al comitè de vaga de l’empresa per tal que pugui exercir el control d’aquests, ja que sovint es convoquen més treballadors dels estrictament necessaris. A més l’empresa ha de facilitar còpia de la resolució emesa per l’Administració Pública corresponent on es decreten els serveis essencials.

10.Els piquets informatius formen part del contingut essencial del dret a vaga. Poden informar i també persuadir als treballadors perquè se sumin a l’aturada sempre que ho facin de manera pacífica i sense intimidacions o amenaces.

11.Les actuacions de qualsevol persona que impedeixi dur a terme aquesta obligació legal és una actuació absolutament il·legítima i denunciable a instàncies administratives (Inspecció de Treball) i judicials (Jutjats de Guàrdia).

12.Només es pot descomptar el salari dels dies de vaga, inclosos la part proporcional dels dies de festa setmanal i les pagues extres, però no la part proporcional de les vacances ni dels festius anuals legals. Si no s’està conforme amb la quantitat que es descompta es pot recórrer judicialment.

13.Els dies de vaga compten com a treballats a l’hora de calcular el dret a la prestació d’atur, però afecten proporcionalment la prestació que es rebrà.

Per ampliar aquesta informació es pot consultar les diferents guies que han editat els sindicats, com aquesta de la CGT, aquesta altra de CCOO, aquesta de la Intersindical-CSC o aquesta de la COS.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

14 i 15 de gener 2012

15 gen.

És tard i és diumenge, però estic contenta. Aquest cap de setmana hem estat de tancada amb el secretariat de Casals de Joves a Gironella, on hem fet la proposta de línies del 2012 que aprovarem a l’assemblea.

Hem rigut, ens hem estancat en algun punt, hem tingut fred…però sobretot hem estat a gust i hem seguit mostrant l’actitud que ens caracteritza.

Tot això amb molt bona companyia!!!

PD: avui acaba bé el dia hi ha un franquista menys!!!

 

Anem-la a buscar!!!

7 set.

Sembla que tot torna, torna la Bola de Drac, però sobretot el que torna cada any cap al mes d’octubre és la Trancada de Casals de Joves de Catalunya, una trobada de petit format per compartir projectes i fer pinya!!! Així que, reserveu-vos el 8 i 9 d’octubre!!!

Back again!!!

1 set.

A prou feines fa una setmana que he tornat d’ unes estupendes vacances, i concretament, una setmana que he tornat a treballar; temps suficient per fer-me a la idea que comença o continua el curs. I així és!

I aquest curs comença fort, tu! Amb reformes de la constitució, amb més retallades que mai….se’ns gira més feina de la habitual i a més a més, amb un màster a començar i la Trancada (activitat casalera) en un tres i no res ;) Així que, com avui ja som a setembre intentaré deixar de somniar amb l’estiu i amb il·lusió assumir els reptes que venen!!!

Per acabar de carregar piles, aquí una cançó que sempre recupero a l’estiu, ben curiosa la barreja, per cert.

Dolly Parton + Royksop a mans de radio Soulwax ;) Ah, del vídeo enllaçat no en feu cas, no és més que una pantalla negra…

Taca d’oli!!!

19 maig

Això està avançant mooolt ràpid, com una taca d’oli….Adjunto un comunicat que han emés la gent de l’Acampadabcn, dirigit als mitjans de comunicació:

Comunicat

 

 

 

 

També podeu veure el mapa de les acampades actualitzat clicant aquí!

Indignació, mobilitzacions…com acabarà tot això?¿?

18 maig

És ben curiós tot el que està passant aquests darrers dies, potser no és tan estrany que abans d’unes eleccions municipals la gent aprofiti per sortir al carrer i expressar allò que no li agrada, però jo sincerament, no recordo cap mobilització així abans.

Tenint converses sobre el tema amb diversa gent, van sortint preguntes com: què vol aquesta gent? perquè no tenen demandes concretes? si no s’admeten organitzacions podrà funcionar?…És complicat saber la resposta, si més no, jo crec que hi ha molta gent, i no només joves, que estem descontents, que no ens acabem de sentir identificats amb els partits que opten a governar i en definitiva, que creiem que el sistema capitalista no ens durà enlloc. Tal i com anem veient dia a dia, cada cop tenim menys drets  socials i l’estat del benestar va caient l’oblit (aquí us deixo un fragment de vídeo que val la pena veure)

Haurem d’anar veient i vivint què es cou en aquests espais per poder tenir més informació i opinió al respecte, però sobretot també cal tenir en compte el que ens diu aquest vídeo.

Pensions públiques…

22 gen.

Tot seguit us adjunto el comunicat fet per Casals de Joves de Catalunya respecte la reforma de les pensions:

En l’actual context de crisi econòmica les polítiques del govern continuen orientades a retallar els drets de les classes treballadores; uns atacs que tornen a sortir al debat públic arran de la reforma del sistema de pensions.
Aquesta reforma es presenta com una
eina indispensable per a la sostenibilitat del sistema de pensions el qual, segons diuen, no pot suportar ni l’increment de població beneficiària ni l’augment dels anys que aquesta cobra del mateix. Tanmateix, són moltes les veus expertes que desqualifiquen aquests arguments, apuntant que es basen en dades parcials o esbiaixades. No és veritat que el suposat dèficit de la seguretat social s’hagi de compensar amb la retallada de pensions. Aquesta és una mesura que respon únicament a la idea fer pagar el dèficit només a un determinat sector de la població, mentre l’altre en surt afavorit. Sí, els grans beneficiaris d’aquesta maniobra neoliberal són els plans privats de pensions, que, gestionant aquesta necessitat bàsica, continuaran enriquint als més poderosos al mateix temps que acceleraran l’afebliment l’estat.

A banda d’aquesta situació de desigualtat en favor de molt pocs, la reforma de les pensions ens situa en un escenari poc esperançador: ataca els drets de la classe treballadora actual, però també dibuixa unes pitjors condicions per a les treballadores i treballadors del futur.

Així doncs, no es tracta únicament de preservar els drets adquirits, sinó de garantir unes condicions de pensió dignes, també pels qui ara som joves.

Aconseguir que l’edat de jubilació es mantingui en els 65 anys no serveix de res si, a canvi, han d’augmentar els anys de cotització.

Tenint en compte que cada vegada més l’entrada al mercat de treball és tardana, inestable i precària, és molt possible que als 65 anys molta població, que avui és jove, no hagi cotitzat suficient.
Estem davant d’un moment determinant a l’hora de definir quin és el model de redistribució i de garantia de drets que volem pel futur. No estem parlant només d’evitar que les persones es jubilin més tard sinó que estem parlant de la possibilitat de vendre als qui ara són més joves a la lògica del mercat.

Davant d’aquesta nova ofensiva neoliberal que pretén despullar l’estat del benestar i engreixar els mercats, és imprescindible una reacció social contundent, tornar als carrers i reprendre les mobilitzacions per defensar els drets socials que tantes batalles han costat per a ser conquerits. És responsabilitat de totes organitzar-se i fer sentir el nostre rebuig a que les classes desafavorides siguin les úniques que paguin els efectes de la crisi que, a més, és fruit de la lògica del sistema capitalista. Cal dissenyar una estratègia de pressió cap als governs per forçar un canvi de rumb en les polítiques públiques, fent que aquestes tinguin com a prioritat els drets de la població i el manteniment d’unes condicions de vida dignes, en comptes de l’afavoriment dels enormes beneficis de les classes més privilegiades.
Creiem que una gran responsabilitat a l’hora d’articular aquesta resposta la tenen les organitzacions sindicals. Per aquest motiu fem una crida a treballar des de la unitat, la coherència i la valentia, per aturar les agressions que pateix contínuament la classe treballadora i avançar cap a una organització social que ens permeti treballar en benefici de la majoria de la població.

En aquest sentit, ens sumem a la campanya per les pensions públiques i a la manifestació convocada el proper dissabte 22 de gener a la ciutat de Barcelona.

 

Avui toca crisi…

10 nov.

Avui m’ha vingut a parar a les mans aquest vídeo : Les solucions a la crisi segons Susan George, una petita entrevista a l’actual presidenta d’ATTAC.

El vídeo és força interessant i intentaré fer quatre pinzellades de les idees que he trobat més descables:

Divideix la crisis en tres aspectes: la financera, la de la desigualtat creixent, i la climàtica; considerant aquesta última com la més greu i més urgent a intervenir, ja que les altres dues estem més a temps de rectificar segons quines estratègies, però en el cas mediambiental si no s’actua ràpidament no es podrà tornar enrere.

Posa en evidència el model predominant neoliberal, el qual ha permès una llibertat total dels mercats que ha estat generadora de la crisi, ja que ningú  ha posat control als mercats i la societat civil ha cregut que aquest model ja li estava bé.

Anant a parar a les solucions, ens parla de socialitzar els bancs i posar-los sota control dels estats. Que el Banc Central Europeu concedeixi préstecs als estats i no a la banca privada (que es beneficia dels interessos concedint aquests crèdits als estats).

Una altra mesura és la Robin Hood Tax (actualització de la taxa Tobin) una taxa per gravar les transaccions bancàries i distribuir aquests diners a les necessitats socials del Nord, al desenvolupament real dels països del Sud i a posar fre al canvi climàtic.

Com a darrer punt a destacar, i un dels més primordials al meu entendre, és que per tal d’aconseguir aquests canvis cal, necessàriament, que hi hagi un canvi de consciència col·lectiva, cal creure en un altre model que a més de controlar als bancs, aposti per una despesa pública i per una economia verda (sense carboni) per començar; i doncs, amb aquest canvi de consciència col·lectiva, cal que sorgeixin aliances solides entre els diferents moviments socials i associacions que lluiten per aquest model, i tenir prou força per obligar als governs a canviar, d’una vegada per totes, l’estratègia que s’està utilitzant avui en dia.

Aquí us deixo el link del vídeo, per si us interessa.