Ahir algú em va dir (II)

28 febr.

Aquest post és en resposta a aquest d’en Fabian Mohedano.

Feia dies que tenia pendent continuar aquest intercanvi d’opinions. Podria dir que en bona part estic d’acord amb el que dius però hi ha matisos importants a comentar.

Casals de Joves no és únicament un projecte de dinamització juvenil, aquest concepte és cert que és molt ampli, però sempre ens agrada dir i afirmar que el nostre projecte és educatiu i per això, sovint, diem que els casals són petites escoles de participació.

Segons el ingredients necessaris pel nostre èxit:

  1. Orgull casalero: podem estar molt contentes a dia d’avui pel que fa a aquest punt, és una de les nostres virtuts i per molt que creixem hem de procurar que sempre segueixi sent així i crec que ho farem, ja que tenim la peculiaritat de ser únics. Ara bé, pel que fa l’afirmació de: Casals de Joves és un projecte de transformació social, a on sent membre s’està disposat a donar molt i, al final, a rebre ben poc. No hi estic gens d’acord, com es pot dir que rebem poc! així desmuntem tota la feina que fan els joves que estan dins dels casals i de tot el jovent associat, rebem poc reconeixement social per la resta de la població que no sap què fem ni qui som i de l’administració que és incapaç de valorar tota la nostra tasca, però serà que no rebem coneixements, i aprenentatges personals que no es donen en cap lloc més que participant d’una associació, no?
  2. El mètode casalero: reitero que no només som un projecte de dinamització col·lectiva, és cert que encara no tenim el nostre projecte educatiu acabat, però l’estem fent i dins d’aquest es recull el model de Casal de Joves i per conseqüència, el nostre itinerari formatiu que a poc a poc anem implantant, tot i que no amb rituals iniciàtics ni de pas…és probable que tinguem rituals però són implícits, el nostre mètode això no ho contempla, fet que no significa que sigui pitjor.
  3. La reproducció casalera: crec que es va notant la feina que estem fent d’extensió territorial però també cal fer-la amb seny.

Bé, per acabar, crec que el Pla de formació que estem fent ens pot donar moltes eines i recursos per acabar de construir el nostre mètode i anar integrant el nostre itinerari formatiu al dia a dia dels casaleros i casaleres. Pel que fa als rituals en parlem un altre dia ;). I de pas, us deixo un tastet d’una part del nostre itinerari formatiu…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: